POESIA CON FALTAS
No puede ser, tanta depresión y tanta mandanga. ¡¡¡Vasta!!!. Que es eso de cerrar blogs y decir cosas tristes y tanto romanticismo y bla,bla,bla. Pues aunque no os lo creais esto de la depresión es un sintoma más de la globalización. Ahora parece que todo el mundo está en un estado de semidepresión o depresión total. Hasta yo puedo estar depre, pero no voy a tolerar que eso me amargue la vida, vamos, solo faltaría que por una depre no consiguiera mi mansión, estariamos listos. Os mando una poesia de mi cosecha para que os rasgueis más si cabe las vestiduras, a ver si con un tratamiento de homeopatía os curais . Está en catalán, lo siento, pero es que las poesias salen del corazón y no del cerebro. jejejejeje...además, como es cosecha de la casa, lleva faltas...solo faltaría.
No permetré que la tardor se m’emporti com fullaraca seca,
i m´escampi per sobre les boreres fins al forat del clavegueram.
Lluitaré per mantenirme verda, carnósa, plena de sabia fresca,
encara que la traidora pluja em vulgui fer caure amb la pedra i el llam
Faré front a la fortes ventades, a les nits més fredes i als matins de gebra.
Deixaré que les cuques roseguin mes capilars fins a descrostonarme.
Seguiré aferrada al meu tronc, a les meves rames, al meu arbre
perque tinc dret a quedarme, perque soc viva, perque no vull ensorrarme.
Pero la fulla va caure, rodolant per terra fins defallir.
havia perdut l’esperança, el neguit de sobreviure… l’ansia.
i vençuda, es deixar anar esperant la seva fí
Pero el vent la va empenyer i m´entres ho feia li va dir:
- De fulla seras terra, i de terra seras dolça saba,
i abans del que et penses... tornaràs a ser al cim.
albert - 22:25